viernes, 20 de mayo de 2011

LLiteresDeià;

Clar que sí que estaràs trista, clar que sí que ploraràs i clar que sí que voldries que tot això no hagués passat. Però és tot el que jo no vull que sentis. És tot; no vull patiments, no vull que caiguis... Sí, estic molt enfora, i tal vegada t'hauré fallat, no ho sé. Sóc així Elisabet, però el que vull que sàpigues, i el que vull fer que te'n adonis, és de que jo sí que estaré sempre aqui , jo sí que mai t'he donat l'esquena, jo sí sempre t'he estimat. Ens han passat moltes coses, a tu i a mi, a tothom. Sempre hem intentat passar dels demés, per molt que unes ho facem més que altres... Però sí que hem lluitat sempre, i hem de seguir lluitant. Pel que pensam, pel que volem i per tot. No hi ha res que et pugui aturar, això segur. I el que sí que es segur és que jo avui no podré estar amb tu, no et podré abraçar ni dir-te que tens a la teva millor amiga a la teva disposició, però segur, segur és que mai t'aturaré d'animar, i mai aturaré d'escriure el teu nom a tots els llocs, (hauries de veure els meus quaderns de classe...) i evidentment; MAI DEIXARÉ DE DIR QUE ETS LA MEVA MILLOR AMIGA. Que ets de les millors persones que conec, Elisabet. No vaig en conyes, no vaig en segones, i molt menys soc una falsa de merda, perquè saps el que els faig jo a les falses... I ara atura't i pensa; tot el que hem passat, tot el que ens passa i tot els que ens passarà. Pensa, coses, com els dimecres jugant per ca nostra i altres dimecres mirant la televisió a la teva. Pensa en totes les coses que hem viscut juntes, i rumia't qui és la que ha estat sempre amb tu... Pensa com varem plorar quan me'n anava a viure a la illa veïnada, i la preciosa planta que em regalares amb el missatge de 'l'amistat és com una planta, l'has de regar per a que pugui créixer...' Ara reina meva, somriu un poc, escolta Obrint Pas o mira el vídeo que et vaig fer fa un temps, l'únic que et deman és que gaudeixis i siguis feliç; 'ja bastants pals ens ha fotut la vida'
I ara, somriu germana.

No hay comentarios: